URBANITZACIONS MODÈLIQUES

El passat 24 d’Octubre un lector ens feia arribar el següent escrit:

“Por favor Señores el Sr. Servand Alcalde de Mediona (como algunos la llaman la pequeña Marbella) no dice mentiras lo que hace el Sr. Servand es ESCONDER LA VERDAD, ó dice LA VERDAD A MEDIAS. Cuando se instaló la antena de telefonía móvil el Sr. Servand dijo que había hablado con los vecinos afectados y con los vecinos si habló, pero no con los afectados, habló con el presidente de la Asociación de Vecinos la Font del Bosc que es afín del Sr. Servand. Pero no con los afectados ni se acerco.

Hace unos 2 años y ½ un equipo de reportajes del programa Els Matins de TV3 llamó al ayuntamiento para preguntar por la antena (entonces ilegal) y el ayuntamiento les dijo a los reporteros que la antena estaba inoperativa, y es cierto pero no porque estaba ilegal si no porque los vecinos la paraban, de hecho existe la grabación del programa que así lo confirma.

Señores un poco de seriedad el Sr. Servand NUNCA MIENTE “esconde la verdad” y ya que el Sr. Alcalde no dice toda la verdad yo les pregunto a Ustedes:

¿Qué hay de cierto de los rumores que corren por la Font del Bosc que a cada vecino nos va a costar unos 10.000€ por parcela para que el Sr. Servand haga su capricho de hacer las Urbanizaciones modélicas y hacer las cloacas? Por favor digan alguna cosa al respecto ya que los vecinos estamos inquietos por estos rumores.”

Pel que fa a la primera part de l’escrit anterior, no podem fer altra cosa que recolzar les opinions d’aquest lector ja que aquestes formes d’actuar de l’Ajuntament, les hem denunciat en incontables ocasions. Respecte al tema de les urbanitzacions modèliques, agraïm que ens adreci aquesta consulta ja que creiem que es tracta d’una qüestió prou important com per dedicar-hi un article.

Són per tothom conegudes les declaracions del Sr. Alcalde a TV3 on deia que la Font del Bosc no compleix els requisits legals necessaris (comprovareu que això no és cert en el certificat que adjuntem, signat pel propi alcade).

Si fem un exercici de memòria, recordarem que al Juliol de 1997 el PSC de Mediona va denunciar en el seu butlletí informatiu que la Urbanització La Font del Bosc havia estat qualificada com a nucli urbà el 1993 de forma il·legal. En aquesta denúncia s’afirmava que els promotors de la urbanització no l’havien dotat dels serveis mínims que marca la llei i, per tant, que el municipi s’hauria de fer càrrec del 90 % del clavagueram que falta. En el programa el·lectoral del PSC, en el capítol Font del Bosc – Can Paixano, es diu que realitzaran el Pla Parcial de la Font del Bosc el qual doti la urbanització dels serveis bàsics necessaris.

Per altra banda, en un escrit dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es diu que en les actuacions previstes al Pla Parcial de les Pinedes de Sant Elies es preveu la construcció de clavegueram i d’una depuradora. Dit això, s’han de tenir presents diferents factors que determinaran l’èxit o el fracàs de les iniciatives per a regularitzar i dotar de serveis les urbanitzacions.

Un dels factors més importants és la capacitat tant dels propietaris com de l’Ajuntament per assumir els costos que això representa. En moltes urbanitzacions es determina el sistema de compensació per tal de no carregar als Ajuntaments que no disposen de suficients recursos econòmics. En aquests casos els propietaris es converteixen en promotors forçats i sovint no poden assumir la complexitat de la gestió urbanística ni resoldre els conflictes d’interessos. En el nostre cas això ha comportat la paralització de la Junta de Compensació.

Per tal d’aclarir el que hem exposat fins ara, seria bo posar un exemple del que estem parlant: el cost de dur a terme el clavagueram previst en el Pla Parcial, per a un propietari d’una parcel·la de 600 m2 podria ascendir als 30.000 € aproximadament ( volem ser prudents al anunciar aquesta xifra ja que tot i haver-nos assessorat no disposem de pressupostos individualitzats per cada parcel·la i, amés, s’han de tenir presents les particularitats de cada parcel·la).

Per altra banda, l’Associació de veïns de Sant Elies en una carta dirigida al Sr. Servand Casas, informava de les gestions que han dut a terme amb el Sr. Eduard Martínez, cap d’autoritzacions d’abocaments de l’Agència Catalana de l’Aigua. En aquesta carta s’especifica que segons l’ACA el sistema de depuració adient hauria de ser el clavagueram, però en casos com el de Sant Elies, degut a les seves particularitats, es podria autoritzar l’abocament mitjançant estacions depuradores unitaries a cada parcel·la.

Per aconseguir l’autorització de l’ACA tan sols s’ha d’aconseguir que l’Ajuntament inclogui aquest mètode de depuració al projecte d’urbanització.

Les conseqüencies d’incloure aquest mètode en el projecte d’urbanització les explicarem també amb un exemple: el mateix propietari de l’exemple anterior que havia de pagar uns 30.000 €, amb aquest sistema de depuració tan sols hauria de pagar uns 4.000 € perquè es tracta d’una obra molt menor a l’anterior ( reiterem la nostra prudència al anunciar aquestes xifres).

En resum, l’Ajuntament de Mediona vol dur a terme el que a la premsa s’ha anunciat com a urbanitzacions modèliques però, això sí, pagant-ho els propietaris. I per si això no fos suficient, vol que es dugui a terme de la manera més costosa possible, obviant el sistema de depuradores unitaries que amés de ser molt més econòmiques, són una sol·lució vàlida i amb eficacia contrastada eb altres indrets.

Per últim, anunciar-vos que el proper Dissabte 31 d’Octubre, els veïns de Sant Elies, convocats per la seva Associació de Propietaris, es manifestaran davant de l’edifici de l’Ajuntament de Mediona per tal de defensar els seus drets i fer sentir la seva veu.