SANT ELIES. PUNT D'INFLEXIÓ

Benvolguts lectors,
Encara que feia dies que no publicàvem cap article en aquest mitjà, seguim treballant per aportar el nostre petit gra de sorra per al desenvolupament del nostre municipi. Recentment hem presentat un escrit a l'Ajuntament sobre un tema de rabiosa actualitat com és el Projecte d'urbanització de Sant Elies, des d'on pretenem fer notar el nostre malestar per un procés que, des del nostre punt de vista, s'està portant amb excessiva cel·leritat i manca de rigor. Com en tot en aquesta vida, la feina ben feta requereix el seu temps, fer els estudis amb rigurositat, tractar les xifres amb exactitut, pressupostar les obres amb preus tancats, i un llarg etcètera... sobretot quan s'està hipotecant el futur de moltes families.
Per tot això, hem presentat l'escrit que esmentàvem amb l'esperança que l'equip de govern el prengui en consideració i valori les propostes que s'hi inclouen, propostes que per damunt de tot pretenen fer aquest procés el menys traumàtic possible per a les families afectades.
Aquí en deixem una còpia:

Josep Cahors i Gómez i Lluis Armand Ollé i Barnola, regidors del grup municipal de CIU en aquest consistori, les dades dels quals consten a l’Ajuntament


EXPOSEM

L’Ajuntament de Mediona esta portant a terme el procés d’urbanització de Sant Elies.


Aquesta urbanització, es correspon a la tipologia d’urbanitzacions que en els anys seixanta i setanta del segle passat es van promoure arreu de Catalunya en un gran nombre d’urbanitzacions en sòl rústic destinades , inicialment a segona residència.

La urbanització Sant Elies, com a gran part de les urbanitzacions de l’època i ateses les condicions del moment es van promoure i comercialitzar sense el procés adequat de parcel•lació , planejament urbanístic , ni un projecte d’urbanització adequat al moment ni molt menys als requeriments tècnics actuals.

L’alcalde del nostre ajuntament va acceptar que Mediona sigui un dels 10 municipis del projecte pilot que ha endegat el govern de la Generalitat per dur a terme el procés complert en aquesta urbanització i regularitzar-la del tot, en el marc del previst a la Llei 3/2009 de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

Tots estem d’acord que cal adequar els serveis de les urbanitzacions, entre elles la de Sant Elies, que en aquests moments està en fase d’elaboració del projecte d’urbanització. El que no estem tant d’acord es en el com s’ha de fer.

Una prioritat que destaquem des de CIU és que les obres siguin adequades a les necessitats reals de la gent que hi viu, i sobretot que puguin se assumides pels propietaris i també per l’Ajuntament. Per tant demanem solucions realistes i que no posin en perill la qualitat de vida dels veïns. De què ens serveix tenir uns serveis públics magnífics si això pot suposar la ruïna econòmica de les famílies?

Des de CIU ja hem criticat des del principi que el sr alcalde ha posat per davant de les necessitats reals dels veïns les seves ànsies de protagonisme, i que ha acceptat ser municipi pilot, sense consensuar-ho amb els veïns, ni amb tots els grups municipals de l’Ajuntament, i sense plantejar clarament quines despeses constituirien pels veïns i veïnes.

De moment ser municipi pilot només ha servit perquè el govern de la Generalitat hagi atorgat al nostre ajuntament un ajut per la redacció del Programa d’Adequació, cosa que no afecta per res a les quotes urbanístiques dels veïns.

El grup parlamentari de CIU vam votar en contra d’aquesta llei perquè promet més del que realment dona. I ara ho estem patint.

Si bé es cert que l’ajuda que en fa el DPTOP de la Generalitat de Catalunya amb col•laboració amb l’Ajuntament és necessària, cal recordar que no és suficient i que aquesta difícilment ultrapassarà les ajudes per a les confeccions dels projectes de reparcel•lació i urbanització, i per tant i donat que el gruix dels costos de la urbanització recauran en els parcel•listes, els quals no rebran cap ajuda a fons perdut, ni línies de crèdit tous a no ser que estiguin inclosos en alguns dels supòsits de la llei (ser majors de 65 anys, formar part d’una família monoparental o família nombrosa, o trobar-se en situació de dependència, art 22 de la Llei).

Creiem que la llei hauria d’haver plantejat atorgar subvencions a fons perdut del 50% de les despeses totals que hagin d’assumir els parcel•listes, completades per l’atorgament de préstecs subvencionats del 50% restant de les despeses, tal com va proposar el nostre grup parlamentari.

Fins ara els veïns estan molt neguitosos, no veuen clar el projecte aprovat per l’equip de govern, molts veïns no ho podran assumir, no es dona cap tipus de facilitat, no queda clar quins ajuts hi haurà ni a qui arribarà, no s’han acceptat cap ni una de les al•legacions presentades.

Per tot això, i tenint en compte els temps de crisi que estem vivint proposem una sèrie de millores tècniques que poden ajudar a que es faci una bona reurbanització amb el mínim de despeses possibles pels propietaris.

PROPOSTES QUE SOL•LITEM AL SR ALCALDE PERQUÈ SIGUIN TINGUDES EN COMPTE EN EL PROJCTE D’URBANITZACIÓ DE SANT ELIES

PRIMER.- Entenem que aquest procés ha de ser gairebé exclusivament de reparcel•lació econòmica a fi d’establir els coeficients de propietat i aconseguir els terrenys de cessió de zones verdes i equipaments.

L’Ajuntament ha d’estar al costat dels parcel.listes i ha de vetllar pel compliment del que fixa l’article 7 de la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, en el que s’estableix que el sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic sigui substituït per l’equivalent del seu valor econòmic. I tal i com preveu l’apartat 6è del mateix precepte, que es pugui destinar totalment a pagar el cost de la implantació de les infrastructures i els serveis, i al cost de l’ampliació o el reforçament de les infrastructures i no pas per pagar futurs equipaments de la urbanització. Això ajudarà a que els veïns no hagin de pagar tant.

SEGON.- Donat que entenem que si part de les cessions corresponen a terrenys propietat dels antics promotors a traves d’algun vincle, els quals es ban beneficiar urbanísticament d’això, entenem que la cessió d’aquests terrenys no dona dret a rebre cap tipus de contraprestació urbanística o indemnització, i per tant preguen a l’equip de govern perquè vetllin perquè això es tingui en compte en el projecte d’urbanització.

TERCER.- Pel que fa als dèficits urbanístics que té el sector i que son externs a la urbanització, com ara els dipòsits d’aigua , les portades d’aigua en alta, o la depuradora de tot el sector (que ha d’incloure la urbanització la Font del Bosc i Sant Pere de Sacarrera ) demanem que se’n facin càrrec les Administracions i no repercuteixi en les quotes urbanístiques dels veïns, perquè entenem que es tracta de serveis tècnics generals i per tant han de ser assumits per la hisemda local i per les subvencions d’altres administracions supralocals.

QUART.- Es cert que la urbanització presenta molts dèficits, però tampoc cal que el grau d’urbanització que aprovem superi els límits que fixa la llei ni els estàndards del municipi.


Per aquest motiu demanem que tots aquells serveis que es puguin resoldre de forma aèrea es facin així, com ara l’energia elèctrica i l’enllumenat públic que podríem intentar penjar en els propis pals de formigó i en els nous pals a situar.

- En el cas de l’energia elèctrica, a més, hem de considerar que si canviem el sistema aeri per al seu soterrament, molts parcel•listes hauran d’adequar la caixa general de protecció, els quadres de comptadors i les seves escomeses a façana, i en algun cas tindran veritables problemes al tenir que presentar de nou certificats d’habitabilitat d’habitatges que en algun cas no està legalitzat del tot o la seva instal•lació elèctrica no compleix amb el reglament actual.

-En el cas de telefonia, donat que aquesta està molt poc consolidada caldria estudiar si es del tot necessària la seva implantació o bé es es pot anar a sistemes tipus hiperbanda i/o de telefonia mòbil, i si no es el cas, potser és un servei que caldria estudiar amb detall com es soterra, donat que les companyies de telecomunicacions no col•laboren actualment en els costos d’implantació d’aquest servei.

-En el cas de l’aigua, demanen un estudi acurat, i si bé es cert que la urbanització no compleix amb els decrets d’incendi i no disposa de cabals suficients ni hidrants, potser algun tram de la xarxa existent ben mallat, es podria aprofitar.

CINQUÈ.- En el sanejament i tractament d’aigües pluvials entenem que és on cal fer un major esforç de comprensió, atès que la urbanització esta bàsicament en un entorn natural. En aquest sentit proposem de treballar en dues línies:

- Intentar no recollir les aigües pluvials en la seva gran part i que a través de les lleres publiques es desguassin , estalviant així en gran part una xarxa de col•lector per a pluvials.


- En el cas del sanejament, demanen que es pugui fer amb tubs de polietilè, amb un càlcul ajustat dels seus diàmetres i pendents per assolir el mínin cost possible i que la depuració de la urbanització es faci conjunta amb el nucli de Sant Pere de Sacarrera i La Font del Bosc i es pugui beneficiar la urbanització de les ajudes que l’Agencia Catalana de l’Aigua esta donant en els programa del PSARU.

SISÈ.- També demanem que es doni el màxim de facilitats als propietaris a l’hora de pagar les quotes urbanístiques, que es doni informació als veïns i veïnes dels ajuts que atorgui la Generalitat, i que també es pressioni al conseller de PTOP perquè es portin a terme aquests ajuts el més aviat possible.

Grup municipal CIU

Mediona, 24 de desembre de 2009